Previous Next

Jo també sóc turista

En l’escrit anterior deiem que la temporada turística començava a despertar. I en una empresa com la nostra, l’hem de preparar diversos mesos abans: cal revisar els allotjaments, i tractar amb els propietaris la millor manera de treballar plegats. Preparem la finca, i el seu equipament, i la publicitat i recerca dels hostes.

El lloguer d’apartaments turístics fou la primera activitat del despatx de casa. Amb la voluntat de servei (vegeu petita història a l’apartat “qui som” de la nostra web), l’avi i l’oncle van començar a ajudar els primers turistes que venien a St. Feliu i Platja d’Aro, a buscar-los allotjament, entre les cases i pisos de la gent del poble.

Hem sigut privilegiats testimonis dels canvis del turisme, des dels anys 50’s i 60’s fins a l’actualitat. I reflexionant-ho, observem que l’essència dels viatgers no ha sigut tant diferent en el temps: busquen gaudir de les nostres boniques platges i poblacions, del sol i del mar, i compartir-ho amb les seves famílies i amistats.

Aquest increment poblacional i turístic al llarg dels anys  ha portat prosperitat als pobles, a les empreses i a la seva gent. Malauradament, també ha suposat la destrucció irreversible de l’entorn natural i paisatgístic de bona part del territori. Esperem i desitgem que les noves normatives proteccionistes mediambientals i l’increment de conscienciació ciutadana ho millorin, fins al punt d’intentar revertir-ho.

I ens agrada ser crítiques, per millorar les maneres de fer i gestionar aquestes situacions. I creiem fermament que hem de reflexionar i treballar-hi a nivell públic i privat. Per això ens sap greu la visió de negativitat absoluta entorn d’aquesta activitat, i la rellevància que ha pres en els darrers anys, anomenada “turismofòbia”.

Cercant a internet, es defineix com “antipatia o aversió al turisme i als turistes, especialment quan es converteix en un fenomen massiu a la zona”. En ciutats com Barcelona, i més recentment Girona, aquest fenomen ha pres molta rellevància. Expliquen que l’excés de visitants ha modificat de la vida dels seus ciutadans, fet augmentar preus, i  degradat l’ecosistema i les àrees naturals…

Nosaltres mateixes anem molt sovint a aquestes dues ciutats. I pensem en la nostra experiència.

Girona ens la sentim molt nostra, perquè el dia a dia ens hi condueix: feina, formacions col·legials, gestions, tràmits, o temes diversos com compres, visites mèdiques, trobades lúdiques…

Feina puntual a banda, acostumem a “baixar” a Barcelona per jornades d’oci més planificades, com trobades, teatres, exposicions… i ens encanta hospedar-nos-hi un parell de dies i visitar diversos indrets: un matí per les platges de la Barceloneta, una tarda pels carrers de Gràcia, entrada a un edifici gaudinià, alguna exposició itinerant…

Realment som turistes, i fem de turistes: càmera-mòbil en mà, crema solar i ulls embadalits. Substituïm les xancletes i mitjons, per altre calçat còmode, que fins i tot ens fa sentir més integrades.

I llavors, mentre passegem, llegim en una façana o un banc d’un carrer: “tourist kills the city, tourist go home, el turisme mata els barris, tourist you are terrorist…”. Ens deixa mal cos, i reflexionem, i pensem que potser sí, que sense voler-ho, la nostra estima per Barcelona, com la de tants altres turistes, ha fet que els propis barcelonins es sentin envaïts i col·lapsats.

Passats aquests dos dies que acostumem a visitar la capital, tornem a casa, a la nostra Costa Brava. I sempre amb un somriure, ens preparem pel cap de setmana, per rebre l’afluència de visitants de l’àrea metropolitana, que se la senten seva, i l’estimen, i en gaudeixen càmera-mòbil en mà, crema solar i xancletes. I sense deixar de voler millorar aquesta gestió d’envaïment i col·lapse, ens encanta compartir la nostra terra. 

 

ImageImageImageImage